Som millennials, tot i que detestem el terme. Som feministes, però estem cansades dels programes que es presenten com a tal. Pertanyem a una generació de la qual ens sentim partícips, no sense sentir certa síndrome de l’impostor. Ens hem quedat al mig. Som l’eslavon perdido. Internet és el nostre Déu, ens ha donat la vida, encara que som nosaltres les que l’hem vist néixer a ell. Hem mamat del seu wifi com si no hi hagués un demà. Ara som les seves esclaves i les seves jutgesses. Les seves espectadores i les seves yonquis. Gràcies a Internet podem explicar qui som: la “generació millor preparada de la història”. Una generació plena de pseudo joves procrastinadores, disperses, que viuen vides precàries mentre mostren el seu millor perfil a el món desitjant que semblar feliçes. Sentim el mal sabor de boca.